Els equips prioratins de Tercera Catalana van començar la temporada amb derrota. El Falset Esportiu debutava a casa contra l’España la Canonja i va encaixar un contundent 1 a 4. Ben aviat els visitans es van avançar i arribaven al descans amb un 0-3 al marcador. A la segona part, el Falset retallava distàncies gràcies a un gol de Martí Abella, però a les acaballes del partit els canongins feien l’1 a 4 definitiu.

També va començar la lliga amb derrota el Porrera, que va caure per 2-0 al camp del Mas Pellicer. Els porrerans no van ser capaços de fer un gol i això els va condemnar a perdre els primers tres punts de la temporada. Amb aquests resultats, el Porrera és 15è a la classificació i el Falset 17è, tots dos amb 0 punts. El primer líder de la temporada és el Torreforta, que va golejar per 0-5 el Racing de Bonavista.

En la propera jornada, el Porrera rep el Tarragona FC dissabte a les 17:30 h. El Falset, en canvi, jugarà a les 18h al camp de l’Hospitalet de l’Infant.

Resultats esportius dels equips de futbol prioratins

- Falset Esportiu 1-4 España la Canonja

- Mas Pellicer 2-0 Porrera, UE

Detalls

Publicat el 20 Setembre 2022

Visites: 1441

L’associació Priorat Enoturisme fa balanç de la temporada d’estiu un cop finalitzat el període de vacamces escolars i iniciat el curs. Segons l’entitat, el perfil del turista majoritari que ha visitat aquest estiu el Priorat, és el de turista català que viatja en parella interessat pel món del vi i que reserva amb una antel·lació de només 48 hores.

La temporada acaba amb unes dades de freqüentació semblants a les de 2021, en un estiu que, definitivament, ha representat la recuperació del visitant estranger als nivells d’abans de la pandèmia. Els resultats d’una enquesta de balanç que han realitzat als seus associats, més d’una cinquantena, un 72% dels visitants que han estat a la comarca aquest estiu són catalans, tot i que les dades també evidencien, definitivament, la recuperació del públic internacional després de l’aturada pandèmica. Segons els establiments, el públic estranger ha representat un 16,7% del total, mentre que el turista espanyol se situa en el 11,1%. La presidenta de l’associació, Maria Jesús Sánchez, destaca que “malgrat les xifres d’ocupació i visitants han estat semblants a les de l’estiu passat, hem de tenir en compte la recuperació del públic estranger, que ha arribat a nivells d’abans de la pandèmia”.

Pel que fa als perfils, tot i que les parelles segueixen sent, com sempre ha estat, el principal públic turístic del Priorat, aquest estiu també ha representat el retorn de grups, sobretot internacionals, de winelovers i d'empreses, que gairebé s’havien fet fonedisses arran de la Covid-19. Una altra dada positiva és el fet que un 88,9% dels clients siguin fidels a la destinació, és a dir, que tornen al Priorat i fins i tot al mateix establiment un cop l’han conegut.

A l’hora de determinar les raons que porten els turistes a la comarca del Priorat, els establiments no en tenen cap dubte: l’interès pel món del vi n’és la principal motivació (77,8%), mentre que també s’esmenten com a decisives la natura, la gastronomia i la cultura. “És positiu que els interessos dels visitants es vagin diversificant i hem detectat que aquestes demandes de natura, gastronomia i cultura entren amb força”, explica Sánchez.

L’enquesta també reflecteix que un 80% dels clients ha reservat el mateix dia o amb menys de 48 hores d’antel·lació. És per això que des de Priorat Enoturisme s’anima els interessats a conèixer el Priorat a fer reserves amb un major marge de temps, tenint en compte que, en la majoria de casos, els establiments ja compten amb un elevat volum de clients habituals en temporada alta i caps de setmana.Segons la presidenta de l’entitat, “és la part que més costa de gestionar. A l’estiu ho podem assumir però si el turisme segueix aquesta dinàmica d’imporvització en pics més concentrats com ara Setmana Santa o alguns ponts, hi pot haver problemes de servei”.

Durant aquest estiu Priorat enoturisme a completat la seva proposta amb les “Jornades Gastronòmiques de la Tomaca i l'hort del Priorat”, les quals han convertit aquests productes en protagonistes durant aquestes dues uñtimes setmanes.

Detalls

Publicat el 20 Setembre 2022

Visites: 1459

L'Ajuntament de Falset, seguint en la mateixa línia dels darrers anys, ha instal·lat una planta solar fotovoltaica a l'edifici de la Biblioteca Salvador Estrem i Fa i la Casa de la Festa. En total, són 24 plaques solars de 440 watts que generaran l'energia suficient per cobrir el consum de tots dos equipaments públics, així com de l'espai de cotreball que hi ha al costat i el futur Espai Jove que s'ubicarà al mateix edifici.

Amb aquesta instal·lació, l'Ajuntament de Falset preveu reduir la factura energètica un 25%. L’alcalde de Falset, Carlos Brull, destaca que “a principis de mandat vam planejar una sèrie d’accions encarades a la transició energètica i a fer front al canvi climàtic. A banda, però, aquestes instal·lacions també tenen per objectiu contribuïr a reduïr la factura elèctrica dels edificis municipals”.

Aquesta acció, finançada amb el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima, complementa la planta fotovoltaica que es va instal·lar l'any passat a l'Escola Antoni Vilanova, planta que cobreix el consum del centre. A banda d'aquestes accions de sostenibilitat ja implementades, l’Ajuntament treballa en l'adquisició d'un vehicle elèctric per a la neteja viària. “L’actual vehicle que s’utilitza per recollir la brossa de les paperes i la neteja dels carrers és molt contaminant. Ara en tindrem un que funcionarà amb energia elèctrica”, explica el batlle.

L’Ajuntament de Falset també s’ha presentat a una convocatòria d’ajudes per poder seguir amb la instal·lació de noves plaques en altres equipaments municipals.

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2022

Visites: 1633

Les conselleres de Presidència, Laura Vilagrà, I la d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, van presentar aquest dijous des de Castellserà, a l’Urgell, el procés d’elaboració de l’Estatut dels municipis rurals i van aprofundir en temes relacionats amb l’agenda rural i les polítiques del Govern pel que fa als municipis rurals.

L’objectiu de l’acte era establir un nou espai de diàleg i recollir les necessitats i fer intercanvi d’opinions amb les alcaldies dels municipis rurals del país, per tal de millorar la vida dels residents d’aquests pobles arreu de Catalunya. Durant l’acte, Vilagrà va anunciar que a l’octubre estarà feta l'estructura i el document de base de l’estatut I a inicis d'any, el primer esborrany del document. La consellera va recordar que “Catalunya és molt gran i diversa” i per això, va afirmar, que l’objectiu de l’Estatut és “no uniformitzar” i “donar oportunitats a tothom, visqui on visqui”. En aquest punt, va explicar que el document ha de servir per modificar lleis i normatives i, així, propiciar el reequilibri territorial i evitar el despoblament rural.

També durant l’acte, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, va remarcar que “és una qüestió de país que Catalunya tingui un món rural dinàmic, diversificat i poblat”. En aquest sentit, Jordà va afegir que “tenim clar l’objectiu final: aconseguir igualar, el màxim possible, les condicions de vida entre aquests territoris i els de les zones urbanes, per facilitar que la gent pugui viure-hi, de manera que s’aconsegueixi equilibrar el país social i territorialment”. La consellera també va reivindicar l’Agenda Rural, confeccionada a partir de la participació de més de 1.200 persones en els diversos tallers que s’han organitzat arreu del territori “per donar resposta als nombrosos reptes als quals s’afronta el món rural”.

L’Estatut dels Municipis Rurals serà un nou marc normatiu que reguli un estatut específic per als municipis rurals, per adequar-lo a les seves peculiaritats i donar resposta a les demandes i necessitats dels seus habitants. Amb la nova llei sobre l’Estatut dels municipis rurals, el Govern vol superar les problemàtiques associades amb els municipis rurals. La població del medi rural ha de tenir garantit l’accés en condicions d’igualtat a béns i serveis si es vol fer front al desafiament demogràfic i reduir la bretxa existent entre els nuclis urbans i rurals en l’accés als mecanismes de desenvolupament i qualitat de vida.

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2022

Visites: 1462

L’institut Priorat serà un dels beneficiaris de les inversions que la Generalitat ha previst per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre gràcies als fons Next Generation. Concretament, el centre falsetà rebrà 575.000 euros per a millores en la calefacció i eficiència energètica de l’edifici.

En el conjunt del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’invertiran 32,2 milions d’euros provinents de l’instrument REACT-UE, que forma parts dels fons europeus Next Generation EU, per fer actuacions de reforma en centres escolars i d’assistència primària.

Segons va explicar el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, l’objectiu d’aquesta iniciativa és “millorar les infraestructures socials, és a dir, els espais en què l’administració presta els seus serveis” i, en el cas de les escoles, “es tracta de millorar l’eficiència energètica, no només en el sentit de tenir la climatització adequada a un preu més raonable i més sostenible amb el medi ambient, sinó també d’obres d’ampliació i de reforma de la infraestructura dels centres educatius”.

Detalls

Publicat el 19 Setembre 2022

Visites: 1494

L’escriptor Ramon Solsona ha visitat el Priorat aquesta setmana per presentar la seva darrera novel·la, Temps enrere, que s’ambienta entre d’altres llocs a la nostra comarca. Les vinyes de Bellmunt del Priorat i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola Falset- Marçà van ser els escenaris de la presentació d’una història que, entre d’altres aspectes, reivindica el treball de superació de la nostra comarca.

La novel·la narra la història de l’Elvira, amb orígens al Priorat, i del Tomàs, fill d’uuna portera d’escala de Barcelona que es veuen obligats a emigrar a Alemanya. Al llarg de la novel·la, que cronològicament va cap enrera, des d’avui fins a la infantesa dels protagonistes, el llibre ens endinsa en les transformacions econòmiques i socials de l’Europa del segle XX, de la ciutat de Barcelona i de la comarca del Priorat.

Segons explica l’autor, la idea de que part de la seva novel·la transcorri al Priorat es degut a la gran transformació econòmica i social que ha viscut la comarca. Solsona afirma que “jo sabia que volia escriure la història d’uns emigrants catalans cap a Alemanya però em faltava algú que fos pobre. Llavors, convidat pel Centre Quim Soler al Priorat en persona, vaig decidir que ja tenia l’origen dels personatges que emigrarien a Alemanya, ja que el Priorat, durant el segle XX,, havia passat per un procés de de despoblament i d’emigració, que no s’aturava”.

A més, diu, la comarca “ha viscut un canvi socioeconòmic interesaantíssim quan a partir dels anys 90 es va convertir en una zona de referència en el món vitivinícola. Solsona explica que “les vinyes velles de la família de l’Elvira es converteixen, de sobte, en un tresor molt buscat i això és un dels aspectes que marquen el pas del temps i com una comarca, en un moment determinat, pateix una sacsejada que la posa d’actualitat”.

Solsona insisteix, però, en què la novel·la no tracta sobre el Priorat i el món del vi, sinó sobre el pas del temps i com les persones i la societat ens anem adaptant a aquesta situació. És per aques motiu, que la història se situa també a la Barcelona del franquisme i de l’inici de la democràcia, la de quan l’autor era petit, i a l’Alemanya industrial que rebia mà d’obra dels poaïsos del sud d’Europa, també de Catalunya.

L’escriptor explica que la novel·la neix fa molts anys ja que s’inspira en una sèrie d’experiències vitals del propi autor. “Hi ha una serie d’imputs que venen de quan jo era petit. Per exemple, el germà petit del Tomàs tenia síndrome de down, com el fill dels veïns de l’escala de quan jo era petit i vivia al barri de Gràcia”. Així, també recorda al Nogués, un company d’escola que d’un dia per l’altre va marxar a Suïssa amb la seva família. “És la figura del català emigrat, amb totes de la llei, vivint en barracons i treballant des de ben d’hora a les mines de la conca del Rühr alemanya”, explica.

Així mateix, el llibre també fa un viatge més enrere, a la guerra civil, i narra com les famílies de la segona meitat de segle XX, i encara avui, conviuen amb els efectes d’aquell conflicte. “En comarques com el Priorat, que van ser a la rereguarda de la batalla de l’Ebre, el ressò de la guerra arriba fins a avui, per tant, imaginem-nos doncs als anys 50 o 60”. En la novel·la “vaig voler remarcar el pes del silenci, de com la generació posterior a la guerra callava i com no va revelar les maldats del franquisme. És una generació que ha viscut en silenci tots aquests anys”, diu Solsona.

Tornant al Priorat, l’autor també ha volgut homenatjar els parlars propis de la comarca i és que els personatges prioratins s’expressen amb els trets dialectals de la nostra terra. Solsona afirma que “l’amor a la terra no és només la defensa dels atacs al riu Siurana o contra la construcció de parcs eòlics, sinó que també és la reivindicació de la cultura, de la llengua que s’hi parla”. “He intentat reflectir les característiques morfològiques, sintàctiques i lèxiques dels parlars del Priorat perquè això també forma part de la reivindicació del territori”, destaca.

Finalment, Solsona remarca que la comarca del Priorat té un gran i encara desconegut potencial en molts aspectes, també el literari. “La comarca del Priorat té un potencial paisatgístic, humà, històric i literari extraordinari. Desconec si hi ha cap novel·la que tracta sobre les mines del Molar i Bellmunt, però realment allà n’hi ha unes quantes, de novel·les. Hi ha molta teca i espero que s’escrigui molt sobre el Priorat”.

Detalls

Publicat el 09 Setembre 2022

Visites: 1751