El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tancat el període per participar als dos nous programes d’habitatge pensats per donar resposta a les diferents necessitats del territori: els petits municipis que afronten problemes de despoblament i les ciutats amb forta demanda d’habitatge on és difícil trobar pisos per reallotjar famílies en risc d’exclusió residencial. Així, 50 municipis, entre els quals hi ha la Vilella Alta, s’han interessat en acollir les proves pilot del Programa de mobilització de l’habitatge en el món rural.

Aquest programa té com a objectiu facilitar que les persones i les famílies puguin instal·lar-se en nuclis rurals, a través de la rehabilitació d’habitatges en desús. D’aquesta manera, el programa vol contribuir a evitar la pèrdua de població i a incentivar la realització de projectes i actuacions estratègiques, sectorials i singulars innovadores que estimulin i reforcin l’accés a l’habitatge.

L’alcalde de la Vilella Alta, Damià Fàbrega explicava en declaracions a Ràdio Falset, els motius pels quals han decidit presentar un projecte. “Des que vam entrar a l’ajuntament, la falta d’habitatge és un tema que ens preocupa, igual que a molts altres pobles de la comarca. Actualment ens trobem en que hi ha un gran número d’habitatges buits o de segona residència però, paradoxalment, quan algú vol venir a viure a la Vilella no troba casa”, afirmava.  

Així doncs, el projecte impulsat des de la Vilella Alta consisteix en la rehabilitació d’una casa pairal propietat del municipi i convertir-la en una cooperativa d’habitatge i treball que serveixi per frenar el despoblament. “Volem crear una cooperativa d’habitatge i treball amb l’objectiu d’evitar el despoblament, rehabilitar el propi habitatge i rejovenir el sector agrari del nostre poble”, explicava l’alcalde. Des de l’Ajuntament de la Vilella Alta esperen que el seu sigui un dels projectes triats per acollir la prova pilot i poder així desenvolupar-lo.

Detalls

Publicat el 26 Febrer 2021

Visites: 2809

• Vilella Alta

Des del passat mes de gener, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) del Departament de Cultura ha decidit rescindir els contractes temporals a 11 treballadors que feien possible l’obertura dels monuments catalans els caps de setmana i permetien cobrir descansos, festes i vacances del personal de plantilla. Això ha obert un conflicte entre l’Agència i el col·lectiu de treballadors dels monuments que consideren que sense el suport d’aquest personal pateixen una sobrecàrrega de feina i una vulneració del seu conveni, ja que la nova proposta d’horari que se’ls proposa implica haver de treballar tots els caps de setmana.

Segons l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, aquesta decisió s’ha pres degut a la disminució de visitants dels últims mesos provocada per la implantació de mesures de limitació de la mobilitat i d’interacció social causades per la COVID-19. Segons afirma en un comunicat, “l’adaptació temporal d’horaris d’obertura pretén adequar els recursos disponibles a la situació actual, i no representa cap reducció de la plantilla de l’Agència, i es realitzarà sense cap perjudici econòmic ni professional”.

Des del sindicat que representa els treballadors, però, entenen que aquesta decisió és fruit de la sentència que va dictar el Tribunal Suprem el passat mes de novembre i que considerava en frau de llei els contractes temporals utilitzats per a cobrir descansos, festes i vacances del personal de plantilla. Així, el Comitè Intercentres, en representació de les treballadores i treballadors afectats, considera que “en lloc d’acatar la legalitat i dotar les plantilles degudament conforme a la llei, proposen una reorganització en base a motius poc transparents i que entenem que no beneficia a ningú”.

D’aquesta manera, amb la reducció de personal, monuments com la Cartoixa d'Escaladei, el Castell Monestir d’Escornalbou, el Castell de Miravet, el Monestir de Santes Creus, el Monestir de Sant Pere de Rodes, el Mausoleu de Centcelles o el Castell de Cardona han quedat amb 2 o 3 treballadors. De fet, el passat cap de setmana, en lloc de personal substitut, es va haver de contractar personal de vigilància d’una empresa privada perquè a Santes Creus, amb els calendaris actuals, només quedava un treballador al càrrec del monument per atendre el servei, i per normativa han de ser un mínim de dues persones per poder obrir al públic.

Ara, ha començat el període de negociació entre ambdues parts per tal d’arribar a una solució. Des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural afirmen que treballaran “per arribar a la millor solució possible que garanteixi el benestar de la plantilla, impliqui una òptima gestió dels recursos públics i garanteixi l’accés a la cultura del ciutadà”. Des del col·lectiu de treballadors, però, consideren que l’ACdPC i el Departament de Cultura estan demostrant “un interés zero pels treballadors i treballadores que dia a dia donen vida als nostres monuments i museus”.

Detalls

Publicat el 26 Febrer 2021

Visites: 2074

El Consell Comarcal del Priorat coordina la instal·lació a tots els pobles de plaques amb codis QR que vinculen les propostes turístiques de cada municipi o nucli de població. D’aquesta manera, l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal del Priorat intenta reforçar i actualitzar la informació turística dels municipis de la comarca. “Entenem que aquesta és una acció sostenible i de futur, que ha vingut per quedar-se, però alhora és obvi que es tracta d’una eina turística que és idònia per al turisme en el moment actual d’emergència sanitària”, opina la consellera comarcal de turisme, Marta Camp.

Des d’aquest punt de vista, els codis QR redueixen ara mateix la interacció social i permeten estar informats sense necessitat de fulletons en paper. Les plaques amb els codis QR de cada localitat enllacen amb la informació turística que figura, a cada moment, en la pàgina web de turisme comarcal: www.turismepriorat.org

Els codis identifiquen l’idioma de navegació del mòbil del visitant i el vinculen al web amb el mateix idioma, sempre que sigui uns dels cinc que s’ofereix: català, castellà, anglès, francès i alemany. 

Aquest web s’actualitza periòdicament pels tècnics de l’Oficina de Turisme del Consell Comarcal i s’hi poden trobar propostes de senderisme, d’enoturisme, llocs emblemàtics, informació de festes, allotjaments o restaurants, entre altres coses d’interès.

Detalls

Publicat el 25 Febrer 2021

Visites: 1740

Falset serà la seu del segon Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que se celebrarà del 21 al 23 de maig. La capital del Priorat ja va acollir, el 2018, la primera edició d’un certamen que pretén reivindicar aquesta manifestació cultural, que segueix ben viva en molts punts dels Països Catalans.

La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Falset, Rosa Poy, destacava l’honor que és per al municipi tornar a acollir el congrés sobre la jota ja que aquesta dansa “és una manifestació artistica molt arrelada a la comarca i un bé immaterial que cal reivindicar”. Així mateix, Poy incidia en que “al Priorat hi ha molts pobles on la ballen i hi ha una vinculació afectiva molt intensa amb la gent”.

Aquesta segona edició, que reunirà altre cop experts i aficionats, girarà al voltant de tres eixos temàtics: la transmissió de la jota, la jota com a element de creació i els contextos de la jota. Les taules rodones i comunicacions de caràcter acadèmic i científic s’alternaran els tres dies amb activitats de caire més lúdic. Entre d’altres s’hi presentarà el disc de la Fonoteca de Catalunya “Cançons del Priorat”.

Així mateix, durant la primera quinzena de maig tindran lloc diferents activitats complementàries del congrés a Tortosa, en el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2021.

Per altra banda, ñ’editorial Afers ha publicat recentment el llibre “La jota als territoris de parla catalana”, un recull els textos de les ponències i les comunicacions presentades al 1r Congrés de la Jota. A més dels divuit articles, s’hi inclouen les «Cantclusions» del Congrés, cantades per enversadors i enversadores de cant improvisat, així com un recull bibliogràfic actualitzat sobre la temàtica.

Detalls

Publicat el 23 Febrer 2021

Visites: 2206

El Castell de Falset- Museu Cormarcal acull fins al 6 de Juny l’exposició itinerant "Els paisatges culturals agraris”. Aquesta mostra pretén posar en valor i donar a conèixer diversos paisatges culturals de l’Euroregió Pirineus Mediterrània com ara el Pla de Sant Jordi a Mallorca, el Rayon de Rocafort a Occitània i el Priorat a Catalunya.

L’exposició centra la mirada en els processos de transformació paisatgística a partir de les artesanies i oficis tradicionals propis de cada zona i a través de les veus dels seus protagonistes: mestres, artesans, pagesos. Al Priorat, per exemple, es destaquen els oficis de la llauradora, la pagesa, el margener, el baster, el palmer i el canyisser.

Aquesta exposició és el resultat de la feina feta a través del projecte "La cultura oral dels paisatges culturals agraris de l'Euroregió Pirineus Mediterrània" de la convocatòria Cultura 2018 Euroregió, amb diferents entitats participants de Mallorca, Occitània i Catalunya.

L’acte de presentació va tenir lloc el passat dissabte i va comptar amb la presència de la Directora general de Cultura Popular de la Generalitat, Àngels Blasco, la directora de l’Institut Ramon Muntaner, Mari Carme Jiménez, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Falset, Rosa Poy i Joan Vaqué, de Prioritat.

L’exposició es pot visitar a la tercera planta del Castell de Falset- Museu Comarcal, en l’espai que en un futur estarà dedicat a la mostra i difusió del paisatge del Priorat.

Detalls

Publicat el 22 Febrer 2021

Visites: 1768

Del 15 al 24 de febrer de 2021 es pot visitar a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset l'exposició “Quan parles fas màgia”, una mostra que forma part de la nova campanya del Voluntariat per la llengua (VxL) que duu el mateix nom i que a través de la metàfora de la màgia destaca la capacitat del programa per fer créixer el català a través de la conversa i transformar la vida de les persones que hi participen.

L'exposició vol convidar tant voluntaris com aprenents a participar en aquesta experiència i a sumar-se a les més de 150.000 parelles lingüístiques a què va arribar el 2020 malgrat que la pandèmia va limitar les trobades presencials, la qual cosa demostra l'èxit d'aquest programa que va néixer fa 17 anys.

El Voluntariat per la llengua és un programa de la Direcció General de Política Lingüística gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El VxL facilita la conversa en català a persones amb coneixements bàsics de la llengua que necessiten practicar-la per adquirir fluïdesa amb persones que la parlen.

Detalls

Publicat el 22 Febrer 2021

Visites: 1840