Informatius

Només tretze dels 23 municipis del Priorat, el 52,2%, tindran més població el 2034 segons les dades de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En canvi, deu pobles prioratins perdran població durant els propers anys mentre que un tindrà un creixement nul.

Concretament, els municipis que guanyaran més habitants, per sobre del 6,8%, seran Falset, Pradell, Bellmunt, Cornudella i Poboleda. Per la seva banda, Capçanes, Marçà, la Figuera, la Vilella Alta, Cabacés, Margalef, la Morera i Ulldemolins creixeran per sota d’aquest percentatge. En canvi, registraran un creixement negatiu municipis com Porrera, Torroja, Gratallops, la Vilella Baixa, el Lloar, el Molar, el Masroig, els Guiamets, la Torre de Fontaubella i Margalef.

En comparació amb la resta de comarques de Catalunya, el Priorat és la tercera comarca on menys municipis creixeran el 2034. Per davant només hi trobem l’Alt Urgell, on tan sols augmentarà la població en el 26,3% dels municipis, és a dir, en 5 dels 19 que té la comarca, i la Terra Alta, on cel nombre d’habitants creixerà en el 41,7% dels seus pobles. Per contra, la població augmentarà en el 100% dels municipis de fins a 11 comarques, entre les quals el Barcelonès, el Gironès, l’Alt i el Baix Penedès, el Maresme o la Cerdanya.

Una població cada cop més envellida

Per altra banda, tal i com indiquen les Projeccions de població de l’IDESCAT pel 2034, més del 25% de la població de tots els municipis del Priorat tindrà 65 anys o més i en la majoria, aquest percentatge fins i tot serà superior al 30%. És el cas de Pradell, la Torre de Fontaubella, Porrera, Ulldemolins, Cabacés, Margalef, la Bisbal, la Figuera, els Guiamets, les dues Vilelles, Gratallops, Torroja, Bellmunt i el Lloar.

Captura_de_Pantalla_2025-07-29_a_les_8.50.32.png

Captura_de_Pantalla_2025-07-29_a_les_9.01.23.png

Detalls: Publicat el 29 Juliol 2025; Visites: 1501

El cos d’Agents Rurals ha restringit l’accés a l’Espai d’Interés Natural de la Serra de Llaberia degut a l’alt risc d’incendi que hi ha, sobretot a les comarques del sud del país i a l’Empordà, i a la previsió de fort vent prevista per aquest dilluns.

Així mateix, a banda del tancament de la Serra Llaberia, també hi ha restricció d’accessos a la resta de les Muntanyes de Tivissa- Vandellòs, a la Serra de Cardó-Boix i també a la zona del Cap de Creus i la Serra de l’Albera.

Aquests controls d’accés es fan per evitar la presència humana en aquests espais amb dos objectius: d’una banda, per reduir el risc que es produeixi un foc, ja que 9 de cada 10 incendis a Catalunya són causats d’una manera o altra per l’activitat humana, i de l’altra, per evitar que hi hagi persones en situació vulnerable a la zona en cas que es declari un incendi forestal.

I és que a la comarca del Priorat hi ha fins a sis municipis que es troben en el nivell 4 del Pla Alfa, el més elevat i que significa que hi ha un risc extrem d’incendi forestal. Es tracta de Capçanes, els Guiamets, Marçà, Falset, la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta. Bellmunt, el Masroig, el Molar i Porrera, per la seva banda es troben en el nivell 3.

En el conjunt de Catalunya hi ha fins a 45 municipis en el nivell 4 del Pla Alfa. A banda dels sis del Priorat, també es troben en aquesta situació 10 municipis del Baix Camp, 4 de la Ribera d’Ebre, 6 del Baix Ebre i 19 de l’Alt Empordà.

Detalls: Publicat el 28 Juliol 2025; Visites: 1673

La companyia de teatre- dansa de Falset, la Corranda, celebra aquest 2025 els vint anys de la seva creació. Al llarg d'aquestes dues dècades, l'entitat s'ha convertit en una escola per molts falsetans i falsetanes, també persones d'altres municipis de la comarca, i en un referent per a la població.

Parlem de tots aquests anys sobre l'escenari, en parlem amb el seu director, el Josep Ahumada.

Escolteu l'entrevista a continuació:

Captura_de_Pantalla_2025-07-25_a_les_11.06.08.png

Detalls: Publicat el 25 Juliol 2025; Visites: 1316

Falset

Aquest dissabte, la plaça de la Quartera acollirà el concert a dues bandes entre la Banda de Música Vila de Falset i la Banda Municipal d’Alcanar.

L’acte serà el retrobament entre les dues bandes després de coincidir, ara fa un any, en el concert que van oferir a l’Auditori de Barcelona.

El concert és gratuït i arrencarà a les 19h.

Detalls: Publicat el 25 Juliol 2025; Visites: 1082

Falset

El cicle Divendres DiVins, que durant l’estiu uneix el món del vi, els espais patrimonials i els artistes del territori, arriba aquest divendres al Priorat en la que ja és la seva desena edició.

Concretament, ho farà al Castell de Falset a partir de les 19:30h amb l’actuació musical de la cantant de soul, Àuria Franch. La proposta es maridarà amb un tast de vins de la DO Montsant i d’avellanes de la DOP Avellana de Reus. L’acte també compta amb una visita guiada a l’espai patrimonial per tal de descobrir-ne els racons més bells i els seus secrets.

El proper 1 d’agost, el cicle es traslladarà a la Cartoixa d’Escaladei, on els visitants podran gaudir del concert del grup de blues i jazz Dona negra canta. En aquest cas, el tast serà amb vins de la DOQ Priorat i avellanes de la DOP Avellana de Reus.

*El Castell de Falset serà una de les seus del Divendres DiVins. (Foto: Ajuntament de Falset).

Detalls: Publicat el 24 Juliol 2025; Visites: 1309

L’Ajuntament de Cornudella de Montsant rebutja que el municipi sigui inclòs en el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Així ho va aprovar el ple del consistori el passat dijous gràcies als vots dels membres de l’equip de govern. En delcaracions a Ràdio Falset, l’alcaldessa, Meritxell Cardona, explica que la decisió s’ha pres després d’analitzar tots els pros i contres i d’haver escoltat els veïns i veïnes del municipi: “després d'haver fet tota una sèrie de consultes, demanar informació, tenir reunions amb el Departament de Territori, d’escoltar a la població de Cornudella i després d'haver vist totes les conseqüències que això pot comportar, hem decidit que és una proposta que a nosaltres no ens encaixa”.

Cardona creu que el model gestió i governança del nou parc natural no contempla una representació suficient ni de l’Ajuntament ni dels propietaris de les finques que s’hi inclouen. “No ens hi veiem inclosos ni en el model ni amb la representació dels nostres veïns com a propietaris”, diu l’alcaldessa, que afegeix que cal tenir en compte que “pràcticament la totalitat de les finques del terme de Cornudella afectades pel nou parc són propietats privades”. Així, sentencia que “els propietaris forestals, el sector d’escalada, el turisme, els representants dels cellers del municipi i els veïns en general no s'hi veuen rempresentats”.

De la mateixa manera, la batllessa de Cornudella també considera que tampoc es valora ni es protegeix prou el mosaic agrari que tant es defensa des de la comarca del Priorat: “tenim un mosaic agrari prioratí que és l'emblema del nostre territori i el pla de gestió del parc natural de les muntanyes de Prades no ho valora amb la suficient importància”. En aquesta línia, Cardona considera que el sector agrari “tindria moltes més dificultats per dur a terme la seva tasca, ja sigui per fer rompudes, per construïr nous cellers o per plantar nous conreus”.

I en el mateix sentit, Cardona també considera que la gestió forestal és clau per evitar grans incendis i que, en canvi, el projecte del nou parc natural és molt conservacionista en aquest aspecte. “No és té en compte la importància de la neteja de les masses forestals, els boscos estan massa sobrepoblats, i el model que ens proposen és de preservació absoluta, pràcticament d’inacció”, explica. “Si comença un incendi al Priorat no el pararan fins a Montblanc”, sentencia.

Per altra banda, l’alcaldessa explica que tampoc han obtingut resposta sobre les demandes que van fer al voltant de com ha de ser la gestió dels recursos hídrics i del riu Siurana ni sobre el pla d’usos per al pantà.

L’alcaldessa de Cornudella, a més, critica el model de parcs naturals de Catalunya i la infradotació de recursos que pateixen alguns, com el de la Serra de Montsant, del qual Cornudella també en forma part. “Els parcs naturals de casa nostra estan fets des de les oficines de Barcelona i amb una gestió d'uns directors que destinen la major part dels recursos a la realització d’estudis i diagnòstics mentre que reverteixen molt poc en el territori”, afirma. “El Parc Natural de Montsant és un parc infradotat que podria haver fet moltíssimes coses però que té les mans lligades per la falta de recursos que pateix”.

És per tot això que l’ajuntament ha iniciat una recollida de signatures. “La recollida de signatures és la mostra viva de quina és la voluntat de la gent del municipi i és una manera de manifestar i de recollir pensament”, diu Cardona.

Malgrat tot, l’alcaldessa no tanca del tot la porta a entrar al parc natural en un futur si hi ha canvis importants en el model de gestió: “si hi ha modificacions, hi ha canvis de gestió, doncs potser s’hi podria encaixar però amb aquest model actual en el qual tota la potestat la tenen les administracions superiors sense tenir en compte els municipis no hi creiem”.

El nou Parc Natural serà el segon més gran de Catalunya ja quede 24 municipis de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat.

Foto: Patronat de turisme de Cornudella de Montsant

Detalls: Publicat el 23 Juliol 2025; Visites: 1468

Cornudella

Aquest dilluns va tenir lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Falset, i davant una cinquantena d’empreses del sector turístic de la comarca, la presentació de la nova Ruta del Vi de la Comarca del Priorat, impulsada en el marc del Pla Estratègic de Turisme Sostenible del Priorat.

L’objectiu és millorar la competitivitat de la ruta i crear un producte turístic que permeti promoure el Priorat com una destinació de qualitat a la vegada que respecta els valors del paisatge cultural basat en el mosaic agrari mediterrani que caracteritza la comarca. El cap de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Paisatge i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Priorat, Joan Vaqué, destaca que “fins ara teníem els fonaments d’aquesta ruta. Ara, el que es pretén és estructurar-la i donar-li un contingut més ajustat a la demanda”. “Es tracta d’un pla de millora de la competitivitat de les empreses relacionades amb el món del vi, no només cellers, sinó també allotjaments, restaurants empreses d’activitats d’oci, transport, etc.”, afegeix. “Ajudar-los a millorar, significarà, de retruc, una millora de la competitivitat de la destinació en general”, sentencia.

Així doncs, per millorar-ne la competitvitat s’ha elaborat un pla que que recull una sèrie de requisits que les empreses hauran de complir si volen formar part de la nova Ruta del Vi. Tal i com explica Vaqué: “hem preparat un manual que defineix quins són els mínims que es poden exigir a les empreses que s'adhereixin voluntàriament a aquesta ruta del vi”. “N’hi ha un per cada tipus d’empresa i hi ha uns requisits obligatoris que s'han de complir al 100% i uns requisits recomanables”, afirma.

A partir d’aquí, les empreses que siguin seleccionades per formar part de la ruta gaudiran també d’un procés de mentoria que les ajudarà i assessorarà amb l’objectiu de millorar contínuament. “Se’ls farà un acompanyament, els farem una visita i avaluarem quines millores es poden fer, quins requisits es compleixen i quins no i establirem un pla de millora”, explica el cap de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Paisatge i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Priorat. “Cal treballar per complir tota una sèrie de condicions que ens permetin homologar un estàndard de qualitat”, aclareix.

Un cop les empreses aconsegueixin l’adhesió a la Ruta tindran poder de decisió i influència en la seva gestió i governança, que es basarà en una eina que s’anomena club de producte turístic. “Aquest mètode permet a les empreses decidir quines accions duran a terme i, per tant, aconseguirem que es corresponsabilitzin del bon funcionament de la iniciativa”, diu Vaqué.

Miradors del paisatge i una marca gastronòmica

El Pla de millora de la ruta del vi de la comarca del Priorat, igual que el de la ruta de l’oli, són dues de les accions que formen part del projecte de turisme sostenible Priorat- Montsant- Siurana: mosaic agrari mediterrani. A banda, també forma part del projecte la creació d’una xarxa de miradors del paisatge de la comarca. Segons Vaqué: “el paisatge és una cosa que s'ha d'explicar ja que el rastre que hi hem deixat els que hi vivim, la història, la cultura… això s'ha de poder donar a conèixer als que venen de fora”. Així, s’ha plantejat la creació de quatre miradors, de moment, que siguin representatius i “ens ofereixin quatre mirades diferents del mosaic agroforestal de la comarca”. En aquest sentit, està previst que s’ubiquin a Torroja, Marçà, Capçanes i la Figuera.

Per altra banda, també es planteja la creació i valorització d’una marca gastronòmica sota el nom “La Cuina del Paisatge”. “Volem posar les primeres bases, tot i que sabem que és un tema molt complex”, explica mentre afegeix que “la nostra cuina del paisatge és aquella que feien els restaurants i les padrines a casa seva, cosa que està desapareixent ràpidament”. “Hem d’intentar no perdre aquesta essència per poder-la documentar, per poder-la registrar, i un cop aconseguim això, veure si som capaços de bastir una marca gastronòmica”, destaca.

El projecte de turisme sostenible Priorat- Montsant- Siurana: mosaic agrari mediterrani està finançat en bona part pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Govern Espanyol i també pels 8 socis impulsors: el Consell Comarcal, la DOQ Priorat, la DO Montsant, PIMEC, Priorat Enoturisme, Prioritat, el Parc Natural de la Serra de Montsant i l’EIN de la Serra de Llaberia.

Imatge de l'acte de presentació de la Ruta del Vi de la Comarca del Priorat, aquest dilluns.